París, la Tour Eiffel... un clàssic!

Excursió a París el 2006. Revisant les fotos que tinc emmagatzemades m'he trobat amb les de la sortida a París l'estiu del 2006. I fullejant-les, fullejant-les, he recordat aquella ciutat que sembla feta expressament per a ser visitada. Senyorial, amb unes avingudes i espais oberts que no tels acabes mai, amb centenars i centenars de turistes que com tu intenten retenir paisatges urbans, dades i sensacions que la història que vam aprendre a l'institut va provar d'inculcar-nos. Certament va valdre la pena. Passejant pel París turístic un s'oblida de tot i el temps sembla transcórrer més lentament, com fet a la mida de les mil curiositats que vas trobant mentre camines d'una a altra banda mirant d'entendre noms i edificis, els museus, les avingudes, les places, les botiges i la gent.

-------------------------

 

Vista panoràmica des del terrat de l'Arc du Triomphe. Sol ser una de les imatges clàssiques de París.

No tan clàssica és la imatge dels moderníssims edificis plens d'oficines de negocis al barri de La Défense. Un dels més moderns.

 

París?. Qui ho diria, no? Un l'associa a edificis vells i plens d'història.

Com per exemple aquest obelisc.

 

O les gàrgoles de la catedral de Notre Dame.

Segons on vagis el contrast està servit. Museus moderns, clàssics, d'art, històrics... per no parar si t'agrada la fauna museística!

Les vistes de la ciutat són imponents i cada una d'elles et convida a fer fotos i més fotos... Fins i tot des de dins dels mateixos museus com ara el d'Orsay.

Si t'apartes de la zona turística, et pots trobar amb un París real que té potser més encant, i per suposat més vida que el que les guies ens mostren.

Malgrat tot, l'ambient està servit. Al barri de Montmartre un s'hi pot perdre tot un dia sense adonar-se de l'hora que és.

Mirar i mirar, escoltar i xafardejar...

Perdre's els carrers plens de bars, botigues i gent...

Quin contrast amb segons quines cerimònies que et trobes a cops, com per exemple aquesta sota mateix de l'Arc de Triomphe. Les guerres, les maleïdes guerres... 

Amb personatges plens de medalles que encara reviuen velles glòries dels vencedors.

I tornant al cel de París, ens adonem que encara no hem anat a veure el seu símbol més conegut: la Tour Eiffel. I la veim majestàtica al fons de tot. Decidim anar-hi. Faltaria més!

A mesura que t'hi apropes, sembla més i més alta i destaca enormement de la resta d'edificis.

A banda i banda els Jardins du Tocadero i el Champ de Mars. Metres i metres d'espai per passejar.

Vista des de sota mateix sembla fins i tot més alta i fràgil.

Vam pujar a dalt de tot a peu. Tot i la paciència amb què vam encarar el repte, suats vam arribar... 

Però va valdre la pena l'esforç...

Vistes precioses dels Jardins du Tocadero...

a l'altra banda del Sena plagat d'embarcacions...

Ponts i més ponts per creuar un riu que no deixa de serpentejar dins de la ciutat.

I a l'altra banda, el Camp de Mars, llarg i senyorial. Ple de gent descansant i prenent el poc sol que un dia mig bromós ens deixava veure.

Tot fet i vist, ja només quedava esperar les darreres hores del dia . A mesura que s'anava fent fosc, la il·luminació de la torre es feia més i més evident i espectacular.

 

































Fins que ja no es veia res més al voltant... Ara ja podem dir que hem estat a París!