La Ruta del Cares

Anar a Astúries i no fer la Senda del Cares no té perdó. Aquesta ruta és una de les meravelles que la natura ens ofereix i que cal fer a peu. Ens podem prendre perfectament tot el dia. Cal caminar amb calma i mirant de gaudir de l'espectacle de muntanyes i fondalades que aquest Parc Nacional dels Picos de Europa ens ofereix. No hi ha pèrdua. La ruta és molt clara i no cal més que seguir la riuada de gent que ens acompanyem en aquest trajecte. Suats i amb gana, arribem a Cain on fem mitja part i després tornem enrere per poder donar per finalitzada la sortida. 
----------

























Vistes de la platja de Donostia

Va ser una tarda d'abril plujosa i sense massa gent pels carrers. Donostia semblava adormida, arraulida entre la broma i l'aigua que moderada i imparable queia damunt nostre. La vista era preciosa, com ho és Donostia. Quatre fotos i endavant!

------






Postals...

Aquests dies he estat repassant algunes de les fotos que vaig fer en un viatge a Suïssa. I m'he quedat mirant-les foça estona. Els records i la preciositat dels paisatges que vaig poder copsar em decideixen a fer una nova entrada amb una petita selecció. Sense noms de llocs, a l'atzar i senzillament pel plaer de poder tronar a veure-les al blog quan ho desitgi. Per compartir també.

--








Curiositats...

Passeig per un poble de muntanya. Carrers estrets, cases de pedra picada i teulats de pissarra. I de sobte detalls curiosos. Vehicles semisoterrats i parets sense sostre en aparent deixadesa decadent. Caldria una explicació com cal per entendre el que veig. Gent de muntana, em diuen. No deixen res per perdut. Tot té la seva funcionalitat. No es pot tirar res...

------------