Passejada primaverenca. Amb tot de presseguers i demés arbres fruiters florits, es fa difícil no parar de fer fotografies i més fotografies. Però m'he frenat per tal de no distreure ma mirada. Contemplar tota l'esplanada amb l'horta plena de fruiters florits des del turó de l'ermita de Carrassumada, és massa intens com per perdre-s'ho per l'afany de fer fotos.
De tot el trajecte a peu entre Aitona i Torres de Segre, el turó de l'ermita de Carrassumada és sens dubte l'indret més significat. L'ermita no és majestàtica ni espectacular. Té un punt de deixadesa, decadent, que la fan si cap més misteriosa i intrigant. Què hi fa una edificació com aquesta en un indret estratègic per la seva visió com aquest turó?. De turons estratègics n'hi han pocs al Segrià, i pel que sembla aquest va ser un indret repetidament habitat des dels ibers, àrabs i cristians al llarg dels segles. És normal que hagi acabat acollint una ermita dedicada a la mare de déu. Hi ha també un monument en record a les persones mortes a la guerra civil en aquests indrets. Cada any s'hi fa un aplec amb el nom "Mai més" per commemorar aquests fatídics fets.
La plana de l'horta de les terres de Lleida cada dia em sembla més preciosa, diversa i intensa. La natura hi juga a fer provatures.
-----------------
