De fira...

Com cada any. Fira d'Àger. La del desembre, la que ens ofereix una bona estona tot passejant entre parades d'embotits, d'olis, de vins, de sabons, de torons i coques, d'artesania en fusta, fang, llana i el que sigui. Una bona estona per mirar de trobar bona mel, bones aurelletes i bones aumetlles per les postres del dinar. Una bona estona per trobar-te amb la gent, saludar i parlar del que calgui, del primer que se t'acut i surt a tomb. El que importa és retrobar-se i palpar que tot sembla a lloc. Que la vida continua i que bons moments com aquests no es poden perdre.

--------------------

I bon Nadal!

Parque Minero La Unión

Sortida al Parque Minero de la Unión. A Múrcia, més concretament a la Sierra de Cartagena. Una formidable serralada plena de pous miners de gran varietat de minerals. Un indret amb un fenomenal patrimoni cultural-miner que ve de l'època dels cartaginesos i els romans. Una activitat, la minera, que ha transformat el paisatge de manera brutal. Un exemple clar i impactant és el de la badia de Portman. Es va fer recular el mar cents de metres a partir de l'abocament de les restes de terra que es va esgarrapar a les mines durant anys i anys. Un indret contaminat per molts anys. Impressionant.

--------
Vista d'una part de la serralada. Al fons la població de La Unión.

 Visita a la mina Agrupa Vicenta

 La badia de Portman. O el que en queda. L'aigua del mar arribava en els seus millors temps fins a la vora mateix del poble de Portman.

Una passejada per Torrebesses

Cap de setmana a casa. Decidim anar a Torrebesses per passar el matí en aquesta població a cavall entre el paisatge de les terres del Segrià i les Garrigues. Torrebesses ens deixa un regust més que dolç després de recórrer una mica els seus carrers i visitar el museu local Josep Jané amb una més que interessant i abundant col·lecció etnològica de la zona. També vam anar a la plaça Tomàs Ballesté emmarcada pels murs d'una església (anomenada Església Nova) protagonista d'una peculiar història que l'ha acabat convertint en això: Una plaça del poble. Vam anar també a l'església de Sant Salvador on es troba un preciós retaule gòtic que cal veure salvat pels pèls . I vam visitar també el Centre d'Interpretació de la Construcció de la Pedra Seca: Tot un complet i molt ben presentat referent del que cal saber sobre les construccions de pedra seca de tot el territori. Val la pena anar-hi expressament si voleu saber quelcom al respecte i també passar una divertida i enriquidora estona passejant pels seus espais. S'hi fan visites guiades molt completes.
Passejant pels carrers et pots trobar edificis molt senyorials que donen testimoni de la importància d'aquesta població en els seus millors temps. També curiositats com la casa dels ossos o bé l'antic casal del Poble de l'època de la II República. Les lletres pintades en la seva façana han sobreviscut a la dictadura i han "miraculosament" reaparegut de nou després d'anys i anys d'estar ocultes sota capes de pintura blanca que les amagava... Doncs això, hem passat una molt bona estona a Torrebesses. Hi tornarem!

------
 Centre d'Interpretació de la Construcció de la Pedra Seca.

Retaule gòtic a l'església de Sant Salvador.

 

Museu local Josep Jané.

Antic casal del poble.

Casa dels ossos.

La Mussara

Serra de la Mussara a les muntanyes de Prades. La Mussara és el poble abandonat que li dóna nom. Un poble més enllà d'on Déu va perdre l'espardenya. Un de més que em va fent pensar que inexorablement anem esborrant memòria cada vegada que se'n perd un més. Amb el pas del temps pot quedar en un norés de pedres mig amagades per la vegetació i finalment inperceptibles a la vista i memòria de tots plegats.
La Mussara està intentant perviure  al temps i encara queden algunes edificacions que en donen mostra. Té motes visites. En part pel poble mateix i en part també crec per la fabulosa vista que hi ha des d'allí mateix. Cal anar-hi i gaudir d'aquest espai una bona estona.

-----------------------