Un passeig per la Pertussa al tard.

Darreres hores del dia. És estiu. Començaments d'agost. Ha fet un dia de calor, però cap al tard ens ve de gust fer una petita excursió de Corçà a l'ermita de la Pertussa. Amb el trespeus, la càmera, una cervesa fresqueta a la nevera, i un grapat de pipes, ens enfilem camí enllà. L'estona passa calma i espectacularment. El panorama de la posta de sol és únic. Són moments especials que no tenen preu.

----------------



De lluny. Des del camí que porta de Corçà a l'ermita. Després, el camí es transforma en un carrierol que porta a la Pardina i al congost de Montrebei. Dues hores a peu sense massa presses.



A mesura que t'apropes t'adones de la immensa solitud en què es troba la Pertussa. A la punta manteix del petit penya segat que domina l'entrada al congost. Al davant la serralada que precedeix al Montsec de l'Estall ja a l'Aragó.



La seva posició és privilegiada i totalment integrada al paisatge. Al fons el pantà de Canelles.



A l'esquerra s'intueix el congost. El pantà s'hi enfila. Les dues serres es miren. A la dreta el Montsec d'Ares a Catalunya. A l'esquerra el Montsec de l'Estall a l'Aragó.


Assegut mirant, no paro de fer fotos. La Zucca també sembla encantada amb el paisatge.



De lluny, d'aprop... La base és la roca viva.



Quan arribem, encara hi ha bona claror.



I a profito per fer alguna foto de les seves parets velles i desgastades.



A poc a poc la llum se'n va...



I es comença a dibuixar al fons una lluna plena que anuncia la posta.



La lluna i l'ermita. La nit ja cau i cal deixar-ho.



El sol es pon. L'ermita sembla que es crema. És l'hora critica de la posta.



El sol s'amaga darrera l'ermita. Ja quasi s'ha post del tot. La llum canvia per minuts.



Del més lluny que puc abans que es faci fosc del tot.



I corro a la punta del penya-segat per fer les darreres fotografies. Tinc l'ermita just al darrere. Als meus peus el pantà. La posta ha estat profitosa. L'instant: màgic.