Doncs sembla ser que el vell cementiri de Sant Esteve d'Olius ja no donava de més a finals del segle XIX. Vaja, que els veïns en volien un de nou. Senzill, però que donés resposta a les necessitats de l'època. I el bisbe de Solsona va posar fil a l'agulla cap al 1915 encomanant-ne un de nou a l'arquitecte diocesà del moment que era Bernardí Martorell. Un arquitecte fortament influenciat per Gaudí, Domènec i Montaner i l'arquitectura neogòtica, que per sorpresa de veïns i parròquia en general, va idear un cementiri totalment integrat entre roques, desnivells i vegetació. Un cementiri modernista deliciós, com de joguina, ple de racons suggerents i ambients agradables. Un cementiri petit i preciós que s'ha de visitar.
-----------
