Urbanització a prop de Mazarrón a Múrcia. A mode d'oasi, aquesta urbanització habitada per més d'un 80% de persones d'origen britànic, apareix enmig d'un paisatge àrid, carent de vegetació. És sobtant el contrast dels carrers, i cases amb el sec paisatge que l'envolta. I més sorprenent és veure-hi un club de golf enmig de tot plegat. El contrast és brutal! El cost de mantenir una urbanització així ni me l'imagino...
----------
Photo cuts. Així ho veig. Així queden... Reculls fotogràfics comentats de'n Jaume Samarra
Lo poble de Montclús
Dit ara també conjunt arqueològic de Monclús, aquest antic poble del que no queda pràcticament més que les restes d'un antic castell i l'ermita de Sant Urbà, es troba a prop de Santa Linya i de les Avellanes, a la Noguera. S'hi pot arribar amb cotxe tot i que els que prefereixin caminar també tenen l'oportunitat d'estirar les cames en un trajecte força distret i bonic que porta a paisatges propers a la zona de Terradets al Montsec.
Montclús és un més de les desenes d'indrets que ens envolten que en el seu moment estaven habitats i plens de vida i ara queden pràcticament engolits per l'oblit i la vegetació. Si hi aneu teniu garantit un bon espectacle per a la vista. La natura hi juga capritxosament a fer i desfer nivells abans d'arribar a la serra del Montsec. Al fons, el pantà de Sant Llorenç dóna vida a un paisatge dur i de secà. Un paisatge amb encant propi.
----------------------
Montclús és un més de les desenes d'indrets que ens envolten que en el seu moment estaven habitats i plens de vida i ara queden pràcticament engolits per l'oblit i la vegetació. Si hi aneu teniu garantit un bon espectacle per a la vista. La natura hi juga capritxosament a fer i desfer nivells abans d'arribar a la serra del Montsec. Al fons, el pantà de Sant Llorenç dóna vida a un paisatge dur i de secà. Un paisatge amb encant propi.
----------------------
Diada de l'11 de setembre a Lleida
Aquest any s'havia planificat una diada amb manifestacions repartides per tota Catalunya. A Lleida en teníem una que no em podia perdre. Vaig agafar els estris de fotografiar i cap a la "mani" a veure què podia aprofitar fotogràficament parlant. Va ser una manifestació espectacular. Crec que única a Lleida pel que a nombre de gent que hi van participar respecta. Es veu que ens agrada manifestar-nos als catalans, Bé, no sé si ens agrada o que és el que toca democràticament parlant. Comentaris a part, aquí deixo un recull de les fotos que vaig fer.
-----------
-----------
Subscriure's a:
Missatges (Atom)