Pujar a Coll d'Ares a aquella hora ha estat ja "per se" una divertida aventura: progressivament de la calor a la fresca i aquella sensació d'intimitat que la nit et dóna. Fins i tot massa: el silenci només trencat per la remor del vent fregant la vegetació que t'envolta, et causa a vegades un cert respecte.
Pensava que a dalt de tot de Coll d'Ares m'hi trobaria sol, però res més lluny de la veritat. Pràcticament al llarg de tot el trajecte i a la part alta estava ple de gent i de cotxes: tothom mirant el cel!
Munto la meva paradeta i sopo una mica. El cel és espectacular!. Quin espectacle d'estels i de llum! Quasi m'oblido del que he vingut a fer. Aquestes són quatre de les imatges que me'n vaig endur!
---------
-----------------