Oliveres...

Hi vam anar no massa segurs que trobaríem la pau i tranquil·litat que un busca durant uns dies de vacances fora de casa... I la veritat és que la vam trobar. Buscàvem fonamentalment platja i mar, però també espais interiors on perdre'ns i poder contrastar paisatges. No ens pensàvem, però, trobar oliveres i més oliveres centenàries les formes de les quals ens van cridar molt l'atenció...
---------



De fet l'indret on vam veure les oliveres és molt proper a paisatges com aquests...


O com aquests altres de platja, sorra, sol i calor...



Mallorca és sorprenent. Lluny de tòpics turístics hi ha indrets preciosos. Hi han troballes curioses...

... com cultius interiors de secà on les oliveres són les reines de la festa.


Oliveres centenàries a qualsevol indret. A vora i vora de la carretera a prop de Caimari...



... amb uns troncs sorprenentment fantasiosos...



.. donats al caprici del pas del temps, de les inclemències meteorològiques potser?



Oliveres que semblen caminar de puntetes...

... entremig d'ovelles mig endormiscades que...



... s'hi entafonen com si d'una cova es tractés.

Bona migdiada!



No n'havíem vist mai cap de tan estrambòtica...

... tan botoruda...



... escarranxada ...

... tan vella i recargolada...

... tan partida en dos...



... plena de vetes ...

... ombrívola ...



... badalladora ...



... gravada ...

... plena de nusos...

... i d'escletxes.



N'hi ha algunes on hi podries parar la tenda per dormir.



I et preguntes: què ha fet que hagi acabat tenint aquestes formes?

Cap on bufa el vent?

Qui la deuria haver plantat?. Quants sacs d'olives deu haver fet al llarg de la seva vida?



Si no podeu arribar a Caimari i voleu veure'n alguna altra d'espectacular... a Palma mateix us podeu trobar aquesta, que tampoc es queda curta!