Cultius de pebre vermell

Passejada de començaments d'octubre a Totana. És l'època de recollida dels pebrots que són la base de l'obtenció del pebre vermell. El que allí en diuen "pimentón". Un cop recollits, estenen aquests pebrots en immenses esplanades degudament protegides per plàstics i lones que fan que s'assequin al sol uns dies. El contrast del roig dels pebrots amb el paisatge de secà és espectacular. L'olor dels assecadors també és molt peculiar i intens. Agradable, diria jo.
No vaig poder resistir la temptació de fer quatre fotografies del moment.
---------











La Vuelta a Sierra Espuña

Ens vam situar entre els revolts de la carretera que va de Totana a Aledo al port de Sierra Espuña a Murcia. Un lloc de muntanya deliciós que contrasta amb els tòpics que diuen que a Murcia només hi ha plana i horta. Doncs no. Sierra Espunya és un immens parc natural que té molts espais de natura pura plens de boscos.

La tarda era plujosa però sortosament va parar just una hora abans que passés el grup de ciclistes que participaven a la Vuelta Ciclista de España 2017. Estàvem pràcticament sols a peu de carretera: En plena pujada i després d'un revolt que creia que ralentiria el pas dels ciclistes suficientment com per deixar-me fer quatre fotos del seu pas. Dit i fet. Em vaig instal·lar i mentre esperava el grup vaig fotografiar també ciclistes que animats per la crida feien la seva etapa particular. Amb humor i ganes de gresca. L'ambient era d'allò més cordial i relaxat. Els pocs cotxes aparcats a peu de carretera tenien les portes obertes, amb la gent fora escoltant les emissores de ràdio que parlaven de l'etapa i també amb taules plenes de beure, de menjar... Tot el que calgui per fer l'espera més lleugera i portadora.

De cop, cotxes i més cotxes, motos de la policia, helicòpters... tot un estol de sorollosos elements que ens feien evident que el grup estava a punt d'arribar. I quan ho va fer, va ser un vist i no vist. Crec que van passar en dècimes de segons. Quasi no vaig tenir temps de fer les quatre fotos que volia: Ara el grup avançat, ara el gran grup que els empaitava i al final de tot algun que altre cicilista que s'havia despenjat. I llest!. C'est tout, que diuen a França. Francament, me l'imaginava més gran La Vuelta (amb més ciclistes vull dir). Va estar bé, però.

-----------------------



















Torre de Cope

És una torre de vigilància costera situada al nord del cap de Cope, al terme municipal de Águilas (Murcia). Zona costera abrupta amb petites platges de sorra gruixuda que fan força agradables els banys que els visitants hi puguin fer. Al seu costat es pot veure també l'ermita de Cope. De les ermites més senzilles i austeres que he vist.
-------













Les Torres de Cas

Al muncipi d'Àger. Des del mateix cim del port surt un camí que hi porta en una mitja horeta de caminada a peu. Tot pla i fàcil de fer. És una excursió que la pot fer qualsevol i si a més porta un bon berenar i o un bon esmorzar... hi trobarà una generosa ombra amb bancs i seients per poder refer-se tot menjant i bevent sota les alzines.
Al costat, l'erminta de Sant Jaume, força ben conservada i més enllà la torre que domina el cim des d'on hi han generoses vistes de bona part de la noguera prepirinenca.
Si hi aneu, gaudireu d'una bona estona en aquet lloc!

---------