Les Gúbies del Parrissal

El Parc Natural dels Ports dits de Beseit, és una meravella natural que cal trepitjar i gaudir. Es troba a prop de Tortosa (per donar una clara referència de la seva situació), però també en contacte amb moltes altres poblacions precioses, tranquil·les i encantadores que fan que una estada en aquests indrets resulti del tot confortant. Doncs bé, una bona setmana santa la colla ens vam calçar i ens hi vam perdre. Una de les excursions boniques, boniques de debò va ser aquesta:

Vallderoures-Beseit. Una bona caminada: naixement del riu Matarranya. Les Gúbies del Parrissal


---------------------



Fil a l'agulla: comença la caminada: ens enfilem a poc a poc congost endins...

Primeres peripècies: seguir a peu de riu. No toca cap altre remei. Els joves - de fet tots i totes - ho celebrem.



Tot i ser un pas difícil, està molt ben cuidat. Comença l'espectacle de l'aigua jugant amb les pedres i el paisatge. Val la pena aturar-se de tant en tant i gaudir amb tots els sentits.



Gaudir, si. Però vigilant, vigilant...

Sort en tenim de la jovenalla! Qui diu que no són ajudats?



Una passada!. Quina aigua tan clara i fresca!

L'expedició continua: el riu Matarranya ens acompanya tota l'estona.



El pas és preciós, l'aigua del riu clara, fa un dia perfecte... no es pot demanar més!

El congost és un espectacle continu de formes, llums i colors. L'aigua juga amb les roques, les reflexa, les amaga, les tenyeix...



De tant en tant un salt!. Sembla que no podrem seguir. Que el pas queda barrat, però no! sempre queda un fil estret per on esmunyir-se i seguir amunt, amunt...



I de cop el paisatge canvia i s'engrandeix el pas.



El riu és irregular i poc profund. Molts aprofitem per saltar de pedra en pedra i jugar a perdre'ns d'un cantó a l'altre.



Tots i totes ens en sortim bé. El pas està garantit i molt ben senyalitzat. L'aventura continua...



Comencen les ascensions costerudes entre rocs i més rocs. És la part difícil.



Però no tenim pressa. Ningú ens empaita. Anem fent i a poc a poc sortegem aquestes dificultats. Sort que portem bon calçat!



Hem arribat! L'espectacle és total: una immnensa mole de pedra a banda i banda de l'estret passadís per on cor el joveníssim Matarranya, ens encaixona: tot és aigua i frescor.



Magestàtic!. Semblem formigues. Som com a formigues?



L'aigua cola riu avall i s'esmunyeix per on pot. Tot és desgast i erosió.



Ara sí. Punt final. L'espectacle és total: un congost immens i estret ens barra el pas: el riu cor a l'ample i no deixa espai per seguir a peu.



Bons moments. Bones imatges, bona fresa... Tots i totes coincidim que ha valgut la pena l'esforç.