Setmana Santa. Dies de descans que hem aprofitat per anar a Euskadi. No és la primera vegada. El territori és preciós, s'hi menja bé i la gent és encantadora. Bones passejades pels seus parcs i espais naturals. No es pot demanar més. Aquesta vegada ataquem l'interior. Tres dies a Urigoiti.
------------------------
Patxikorenetxea. La casa rural on vam passar l'estada. En fem publicitat perquè hi vam estar molt bé. El lloc, ideal. La Miren i el Carlos ens van atendre molt amablement. Bona cuina. Molt bona. I el licor de txakolí fabulós.
Detall d'una façana de casa a Urigoiti.
Paisatge des de la casa rural.
Cavalls i ovelles latxes...
Cementiri d'Urigoiti.
Dia de boira, pluges i vent. Vista des de Patxikorenetxea.
Boscos de pins i faigs. La primavera tenyeix els faigs d'un rosat clar difuminat que els fa sobresortir.
Detall: antics ruscs d'abelles encastats a una paret.
Detall: Escala que porta a una casa d'Urigoiti.
Casa habitada d'Urigoiti. A sota l'estable amb els animals.
Detall a la porta d'entrada d'una casa del poble.
Una alta casa rural al mateix poble. La seva rehabilitació i bon estat contrasta amb les antigues cases mig deixades.
Cases immenses. Algú em va dir que la fusta és present a les construccions d'origen humil. Les cases velles semblen a punt d'ensorrar-se. El pas del temps hi és present.
Ens apropem a la meteixa casa. Detall de la zona d'entrada.
Unes passes més: Detall de la porta d'entrada de la mateixa casa.