Quatre vistes, quatre detalls...

Hivern de 2012. S'acaba l'any i decideixo sortir a fer quatre fotos amb calma. Mirant, preparant-me per captar la imatge que realment vull. Procurant cuidar una mica l'enquadrament i pensant que després a casa jugaré una mica amb els retocs finals. Aquest any no ha estat massa ric amb excursions llargues. Malgrat tot, cada dia crec treure més profit dels petits detalls. Mirar i remirar. Gaudir d'imatges senzilles que el dia a dia ens ofereix i que massa sovint ni ens adonem que tenim al nostre abast per explorar-les i gaudir amb la seva presència. No cal anar massa lluny per passar un bon estona.


-----------









Puigverd d'Agramunt

Apa, doncs!. Anem a Puigverd a fer una passejada pels seus carrers i quatre fotos. El jordi també fa les seves. Després ens les passarem i cometnarem si cal... Abans un bon esmorzar a Agramunt. Mentre ens polim un bon entrepà, parlem de fotografia, de l'Urgell i dels pobles que encara ens deuen quedar, que ens queden per gaudir qualsevol dissabte que tornem a quedar.



------------

 Vista del poble

Detall

Detall


Cabanes de pedra i fang 


Cabanes al camp


 Cabanes al camp
 

Carrers de Puigverd


Muralla de la part alta del Poble


Carrers. Detalls de cases deixades i envellides


Rétol de carrer. Detall


 Capella de Sant Miquel


 Església de Sant Pere


Detall


Pica. Detall

Una passejada per Les Puelles

Les Puelles. Petit poble agregat al municipi d'Agramunt. Dia gris, d'aquells de boira alta amb una llum difusa i grisosa que penetra per tot. Fa fresca i entre foto i foto cal posar-se les mans a les butxaques per no sentir-les garratibades. Aquests pobles petits de l'Urgell tenen un encant i una pau especials. Poca gent pel carrer i molts cables penjant per aquí i per allà que fan difícil fer una bona fotografia. Aquests són alguns carrers i detalles que vaig captar.


-------------------------















Paisatge de tòfones?

Visita a uns dels indrets menys coneguts i potser més propers que hem tingut per aquesta zona del prepirineu lleidatà. És estiu encara i hem de vigilar amb els canvis de temperatura. A l'ombra fa fresca. El sol però, pica fins ben tard. Paisatge de pins i alzines. Boscos immensos que vistos des de lluny semblen inacabables i dins dels quals un tindria por de perdre's. Bolets, molts bolets diuen que es fan per aquestes contrades. Però com tot, s'han de saber buscar. I entre boscos de pins i alzines una finca que sembla perduda i al seu voltant una plantació d'alzines tofoneres. Impressionant!.


---------------------------------
Vista panoràmica dels immensos boscos que dominen aquests indrets. Al fons apunta el Pirineu. Pocs nuclis urbans, poca gent...  

Aquesta és la borda on vam passar el dia. Quatre formidables cases envoltades de boscos de pins i amb les alzines joves als seus peus.


Ben afilerades. La plantació fa goig!




De fet, no totes són de la mateixa mida ni edat. El sotabosc però de la major part d'elles és semblant: com a cremat. Amb molt poca vegetació i la que hi ha té un color rogenc molt característic.

Les bordes són monumentals: la pedra domina tota l'obra. Les parets i els teulats fets amb llosa.


La llosa també és peculiar: de grans dimensions, peces molt primes i regulars i d'un color vermellós que tenyeix l'ambient del lloc. Aquesta llosa ho domina tot i substitueix la teula de manera eficient: teulat per a tota la vida!



























L'indret té un racó especial. Una impressionant alzina aixopluga als seus peus una no menys espectacular llosa d'una sola peça on hi podríem menjar desenes de persones. Les proporcions són colosals!.

La màgia del lloc em fa pensar que ja està bé que estigui mig perdut i amagat. Aquesta és la seva gràcia.
Endevina endevinalla...