Nadal... del 2008

El Nadal del 2008 vaig fer unes quantes fotografies tot passejant per Lleida. Sense cap objectiu aparent, però que quan les he tornat a veure després de dos anys m'han recordat la falera que en aquestes èpoques tenim per comprar i comprar. Curiós. Enguany no tinc tant aquesta sensació. La crisi que ens han imposat, potser?


-------------------------

















Fora dels carrers principals i places, plens de llums i més llums de coloraines intermitents, la majoria de carrers respiren un aire de normailtat, com quasi bé sempre. Res sembla indicar les festes del Nadal. Potser la publicitat sí. Sempre la publicitat!



Tot i així la gent no apareix gairebé enlloc. Són les 11 del matí d'un dia qualsevol abans de cap d'any.



Als carrers plens de comerços, es busquen maneres "espectaculars" de felicitar el Nadal. Comprem, comprem, que igual ens toca!



Malgrat alguns fan del culte un espai de trobada eminentment religiós,



La gran majoria anem especialment de compres. Detalls que es volen regalar a familiars i amics. Que no en falti per ningú.



El culte a la compra, al tenir. Consumir sembla fer-nos més feliços.



Sempre hi ha algú que s'ho mira amb especial ironia.



Llums i boira. Les compres s'han fet. Gent corrent amb pressa amunt i avall. Aquests dies de nadal semblem tots plegats més alegres que mai!. Tant de bo duri tot l'any!

Rocafort de Vallbona


Passejadeta per Rocafort, a l'Urgell. Vist de lluny sembla un poble més d'aquesta comarca, però dins seu amaga racons i una història que li dóna una marcada personalitat. Rocafort és conegut pel seu pessebre vivent. De fet, el dia que vam passejar pels seus carrers encara quedaven restes del darrer pessebre que en aparent desordre recordaven que en altres temps podia ben bé ser així.



-------------------------------------------




Vista de Rocafort des d'un turó. L'església destaca per damunt de teulades i més teulades.



Des del mateix turó, si gires la vista veus camps llaurats de secà. Atmetllers afilerats a les espones d'un terreny abrupte i auster.



Primera visita: a l'església. A veure com és d'aprop, tan vistosa que es veu de lluny...


Els carrers són estrets i la roca apareix allà on menys t'ho penses.


De fet n'és l'element característic. Imponents peces compactes són els fonaments de cases i corrals.



A mesura que t'endinses pels seus carrers comencen a sorgir restes del pessebre acabat fa pocs dies.


Carrers costeruts plens de detalls d'un pessebre ben segur vistós i ben guarnit.



Racons encara mig vius on un s'imagina la gent passant i mirant.



Segur que quan es retiri tot plegat, tot serà francament diferent. Ara encara té l'encant del temps passat.



I els carros apareixen deixats arreu. Indiferents al pas del temps.



Rodes i més rodes de carro. De velles, de noves, a mig fer...



I és que el lloc s'adiu molt a pensar en temps passats tot passejant amb calma. No es veu ningú. Fa sol, però també fa fred. Ni un gat.


Al costat de cases refetes es poden trobar cases velles amb portes centenàries que demanen a crits que algú se n'ocupi. Tenen un encant especial aquestes portes.



Semblen fetes per a no entrar-hi.



A Rocafort hi han cases que són emblemàtiques. Com aquesta.



Preciosa, no?. Fullejant per internet he trobat una altra fotografia de la mateixa casa feta a començaments del segle passat.



El poble però, segueix la seva via. Viu i actiu en ple sXXI.



Sap combinar la seva història amb els temps que toca viure.



Endreçat i polit. Agradable i acollidor. Val la pena endinsar-s'hi!.



Present i passat a Rocafot.

Una escapada a Suïssa

Mes d'octubre. Un cap de setmana llarg ens permet anar a veure l'Alba a Wädenswil a Suïssa. Ens ho hem passat francament bé. Llocs encantadors, bona companyia i molta tanquilitat (que és una de les coses que se sol buscar també). Curiosament no he fet massa fotografies. Aquesta és una selecció d'unes quantes que vaig fer.




Mostra un mapa més gran


-----------------------------



Vol d'anada. De tornada amb autocar. La vaga de controladors a França ens va deixar amb les maletes a la mà a la porta d'embarcament de l'aeroport de Basilea.




Wädenswil és una ciutat més al sud de Zurich. Neta, estirada al llarg del llac i tanquil·la. El temps hi sembla passar amb calma i serenor.



La zona alta de la ciutat està plena de cases, jardins i espais verds que et fan pensar que estàs en un poblet. Tot verd. Tot quiet. Tot net...



Racons de tardor agradables i ben cuidats. Ben conservats.




També vam anar a Grindelwald. no en faré pedagogia ni grans explicacions. No en sabria. S'hi ha d'anar. Cal deixar-se perdre per aquells indrets un parell de dies tot passejant i gaudint de la natura. Excepcional!!!



Un festival de llum, colors i armonia.



Amb nombrosos itineraris per fer a peu. Ben indicats. Potser massa!



Racons acollidors que convidaven a pensar que Suïssa és més que bancs i diners...



Amb moltes possibilitats d'esbarjo. L'Alba va aprofitar per fer un vol.



El paisatge de Suïssa convida contínuament a gaudir de la natura. Les cases i pobles hi estan més que integrats i s'hi estenen en aparent desordre: una aquí, una allà, una més enllà...



També vam estar a Basilea.



La part hstòrica és digna de ser recorreguda amb calma. Té racons amb molta personalitat.



Detalls com aquest a l'ajuntament de la vila.



O espais com aquest....



A Lucerna el típic i conegut pont de fusta ...



Vist de lluny des d'un altre pont.



Els tramvies i trens són presents on vagis.




I cal vigilar el seu pas.



Vam gaudir d'una Suïssa molt agradable i acollidora.



Preparada per als llargs hiverns. Quin fred hi deu fer a l'hivern!

Una d'aquí, una d'allà...

Moltes vegades surts a passejar. A peu, en bici... I la càmera de fotos al damunt...
Les passejades estan molts cops plenes de detalls que no pots deixar de fotografiar. Ara un, ara un altre. Fotos que solen quedar en carpetes oblidades dies i dies. Fins que, revisant, te les tornes a trobar i et recorden els moments que les vas fer. Aquestes són una mostra d'algunes d'elles.



-----------------