Cabanes

De fet n'hi ha més. Algunes ja no es reconeixen més que perquè hi veus un munt de pedres rectangulars algunes d'elles amuntegades al costat del que sembla la base d'una vella paret. Es perdran. Segur. Com es perden els vells estris de la pagesia, les paraules i maneres de fer que formen part d'un món al qual li ha passat pel damunt una locomotora desfrenada que sota el nom de modernitat ens imposa noves maneres de fer, de dir i de viure cada cop més lluny de la duresa de vida que va suposar l'època d'or d'aquestes senzilles edificacions.
Quatre romàntics encara ens les mirem.

---------

Cabana del Molinell. Ara al costat de conreus de blat. Abans al costat de fonts i horts.






Cabana del Solà. Costa arribar-hi. Més que deixada pel pas del temps queda ja mig engullida per la pinassa. Abans s'hi feien olives aquí.









Cabana de Sant Llorenç. A la part més alta i llunyana del poble. Per anar-hi a passar un mes o més. Mentre es feien les segues, es cuidaven els horts de patates... Hores i dies només amb els animals de companyia i de treball.







Cabana de Sant Portomeu. Més a prop del poble. Tot i així anar-hi era una bona excursió. A la planta plena d'olivers aquesta cabana oferia aixopluc a animals i persones. Si calia s'hi passaven dies ciudant les terres i els arbres.