Hivern...

Mes de febrer. Dia de fred. Fred per dins i per fora. El gebre ho tenyeix tot d'un tímid polsim blanc. Dóna mandra de sortir del cotxe per fer les fotografies que veus, que vols fer, que t'imagines i no et vols perdre. I quan ets fora palplantat fent-ne una darrere l'altra, no te'n mouries. T'agrada sentir la fredor i el silenci que ho envaeix tot. T'agrada anar a poc a poc i formar part d'un decorat que sembla mort, però que apunta vida miris on miris...



---------------



Els serrats d'alzines i roures freguen els sembrats llaurats. El gel ho enfarina tot. La llum és especial. Llum de dies d'hivern.



La pedra, sempre la pedra present als pobles, als conreus, als boscos i finques... Separa i marca límits entre propietats.



Parets centenàries. Ben pujades i fermes. El temps, però, no passa endebades. Com tot a la vida, si no es cudia es perd...



Gebre i sembratsque ja apunten i marquen un verd tímid i incipient. Dues setmanes i l'esclat serà espectacular.



Dur. Ametllers quiets i nus. Faran flor?. Les aparences enganyen?. vius o morts? La primavera ens ho cetificarà. Amb la flor el fruit...



Amb el verd, l'espiga i amb l'espiga el blat, la farina i el pa.



No totes les finques es treballen. Algunes reposen deixades de la mà de déu.



Altres estan a punt. El contrast és molt agradable. Sensacions de pau, d'equil·libri, ordre, serenor... La terra no dorm.
I la llum em segueix empaitant. Llum de dies d'hivern: tènue, suau, fina, que t'acarona i et fa sentir en pau.