Passeig pel Parc d'Aigüestortes

Aquesta sortida també ha estat digna d'emmarcar. Paraules majors. El Parc Nacional d'Aigüestortes és un preciós regal de la natura que cal visitar. Regal a tots els sentits. Un cap de setmana ple de llum, colors i natura en el més pur estat verge ( o almenys és el que em va semblar). I això que érem un fotimer de gent passejant per aquells indrets...

----------



A mesura que un s'apropa a la vall de Boí, ja es comença a intuir que l'espectacle serà imponent.



Les seves esglésies romàniques no et deixen indiferent. Semblen de joguina. Com de posar i treure.



I els detalls i racons que et mostren, poden captivar-te durant força estona.



Fins i tot els comerços adreçats al turisme tenen un toc de color que anticipa el que ens espera si anem al Parc.



No tot és comerç. Alguns dels pobles ben conservats tenen preciosos racons que cal descobrir també tot passejant-hi.



I descobrir imatges gens usuals a les ciutats grans...



Detalls d'estris que en altres temps van resultar útils...



Nius de joguina en un país d'encant...



Els camins són agradables de fer. I de tant en tant sorprenen els colors de plantes que marquen l'estació de l'any en què ens trobem.



Fins i tot la llum del sol sembla jugar a amagar-se entre arbres i més arbres...



Alguns camins semblen també de joguina. Per passar a peu. Només a peu.



I un cop agafem el camí del parc, el soroll de l'aigua ja no ens deixa en tot el dia.



Comença l'espectacle. Cal caminar a pas ferm perquè el que volem veure queda lluny. Perquè volem veure tot el que puguem...



De tant en tant cal aturar-se, girar la vista ...



Aturar-nos i discutir la jugada: venim d'allí, som aquí, anem cap allà...?



Sense comentaris...



I l'aigua que no ens deixarà en tot el dia. Aigua i vegetació d'allò més exòtica.



Espais que conviden a quedar-s'hi una bona estona.



Mirar i mirar ...



Gaudir dels contrastos...



Gaudir d'una aigua emmirallada. Clara i verdosa...



Jugar-hi fent proves...



I veure que el seu color i la llum canvia constantment.



Els troncs secs enmig de l'aigua em donen una nova excusa per fer més i més fotos.



De generals com aquesta ...



Mentre la Mercè amb calma i paciència aprofita per apropar la mirada a indrets que queden més llunyans.



El contrast entre l'aigua i les roques també és espectacular...



I el conjunt et deixa bocabadat.



Hi han llocs com aquest que quan els veus per primera vegada et jures que hi tornaràs...



Per assaborir-los de més aprop i amb més calma si cap.



Passejar-hi deixant passar les hores sense presses ni remordiments...



I descobrir nous racons que potser t'havien passat desapercebuts la primer a vegada.



Racons com aquest. Per estar-hi tot el dia!



O com aquest. Difícil de tornar a trobar...



Amb detalls d'un verd perfecte.



O no tan perfecte...



I amb flors cridaneres que sobresurten aparentment fràgils.