Cinctorres

Cap de setmana llarg i agradable (molt agradable) a Cinctorres. Potser el seu nom no resulta tan conegut com Morella, per exemple. Però puc ben assegurar que l'indret és molt bonic, tranquil i agradable. Molt bona gent, bons serveis per al turisme rural, bons indrets per passejar i molt bon menjar. No és pot demanar més!.

Si entreu al seu web situareu perfectament aquest poble i en coneixereu els principals trets. Cap problema per això. Jo us mostro en imatges el que més em va agradar i cridar l'atenció d'aquest petit poble de la comarca dels Ports de Castelló.

-----------------------------------

 

 La pedra és un element constantment present al poble i a tot el terme i comarca. Els camins solen estar vorejats per llargues parets de pedra nua.

Em va impressionar la senzillesa i alhora la calidesa d'aquests camins.

Cap al tard, res millor que una passejadeta cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia. La pedra i la verdor de la primavera feien un bon contrast. 

Ametllers i oliveres. Conreus de secà a banda i banda dels camins...

La llum de darreres hores de la tarda donava un especial to càlid a la freda pedra que ens seguia acompanyant a banda i banda del camí.

I de tant en tant, una cabana enmig d'ametllers.

O alguna arcada sorprenentment dreta a mode de senzill monument.

La pedra també està present a les velles cases del poble.

Tot i que es combina amb parets blanques d'altres cases habitades. 

Passejant pels seus estrets carrers del centre, es veuen moltes antigues cases senyorials molt ben restaurades i gran quantitat de cases restaurades amb paret de pedra vista que fan molt goig.

Cap al tard, amb la lluna plena ja visible, la llum canvia i els contrastos es fan més evidents.

Carrers buits i silenciosos. No són ni les deu.

I la lluna que ens segueix...

Vam estar molt ben acollits a una casa de turisme rural que ocupa els espais restaurats de l'antiga casa Crispín. Casa representativa els desenvolupamenttèxtil dels anys quaranta. És la casa dels propietaris de les cases tèxtils del seu costat. La gran sensibiliat dels nous propietaris per conservar el patrimoni del poble, els ha dut a mantenir i preservar espais com aquest amb gran quantitat d'estris d'aquelles èpoques relacionats amb el món de la indústria tèxtil i agrícola. Una preciositat.

Passejant per la sala un s'adona que l'esforç per conservar i protegir aquest important patrimoni ha estat i és immensament gran. Té molt de mèrit.

I hi han peces realment impressionants. 

Un altre espai que es pot visitar és el museu de la faixa. El monument del faixero que es veu al poble és un record a una de les feines més emblemàtiques d'aquests indrets. Les faixes s'elaboraven i es distribuïen arreu a través d'aquests personatges.

Aquest museu ens apropa a la manera que tenien abans de fer les faixes.

Resulta vistós i curiós.

Un altre espai que em va sorprendre molt va ser l'interior de l'ermita de Sant Lluís que es troba a dins del poble. Les eves pintures murals de l'interior estan miot ben conservades. Són de la primera meitat del S. XVIII. 

S'hi poden veure, entre altres, molts àngels i músics junt amb Sant Luís  Beltran i els símbols de la seva santedat.

Tot i que també és mot curiós i interessant el tapís de rajoles zoomòrfiques que es troba al palau de Santjoans. Aquest és però un espai que encara no està restaurat del tot i noes pot visitar. Vam tenir però la sort de poder veure'l i és molt original. Per sort es pot veure també a través d'internet.