Anàvem d'excursió a l'empalme i de pas, els més agosarats ens arribàvem a la cimentera que quedava uns tres cents metres més enllà carretera cap a Artesa. Recordo de petit al poble fer aquest periple moltes vegades. Arribar just a "l'empalme" que dèiem llavors i que encara es deu dir així ara, era fer un quilometret per la carretera que portava del poble a la carretera que anava d'Agramunt a Artesa o viceversa. Just al costat de l'empalme es troba aquesta antiga cimentera que no sabré dir de qui era, de qui és, ni he pogut trobar cap referència de la seva història ni situació actual. L'havia vist en ús, com els camions descarregaven per la part alta tota la pedra que esmicolada arribava a fer-se'n saques de ciment per a la construcció. Era un lloc sempre ple de pols blanca i sorollós. Era un lloc perillós per a la canalla que teníem prohibit apropar-nos-hi.
Avui l'he vist i no m´he pogut estar de donar-hi una volta fent quatre fotos. Parada en el temps, mig derruïda i esperant que algú l'ensorri definitivament. Una sensació de tristor i de pèrdua m'ha envaït quan he agafat de nou el cotxe i l'he deixat enrere.
