Feia anys que el tema era recurrent entre els veïns: què hi feien aquella pila de palots de fusta al costat mateix de les cases de Vilamoncada? Eren un perill real que tard o d'hora esclataria... Doncs bé, han cremat. I ho han fet en un espai de temps curt, curt. Tant que als bombers no els ha quedat una altra que deixar que cremessin i vigilar que no s'escampés i afectés a les cases més properes. Era esfereidor veure aquella columna de flames immensa que abocava al cel una columna encara més alta i densa de fum i espurnes sense parar. Els veïns propers confinats, els carrers tallats i el foc que s'ho menjava tot a passos accelerats. Es podia haver evitat tot plegat? Deixo algunes de les fotos fetes pels veïns i algun dro que altre que mostren la magnitud de la tragèdia.
Passejada amb barca pel congost de Montrebei
Un clàssic per als que vivim pràcticament setmana si i setmana també a la Vall d'Àger: fer el congost cada quan es pugui. I aquesta vegada ho hem fet passejant amb barca de cantó a cantó de l'embasament de Canelles. Ens hem ficat d'acord un bon grup d'amics per fer-ho possible i primer hem anat a la part de la presa pasant per uns impressionants espadats a la zona de les Conclues, fins arribar també a les dents de Finestres. Imponents crestes calcàries que han resistit al desgast general després de milions d'anys.
Després hem pujat fins el congost pròpiament dit de Montrebei. Impressiona passar per un estret pas d'aigua entre roca i roca mirant a munt intentant mesurar el quilòmetre d'alçada d'una de les dues cares. Sembla impossible. Però és real. La sortida ens ha durat tres horetes que han passat volant, crec. Ho hem volgut veure tot i cal temps per fer-ho. L'embassament és immens. Tot sembla descansar en calma i la natura ens regala allò més preuat: calma i harmonia. Aquestes són unes quantes de les fotos que entre totes hem fet.
La nova estació d'autobusos de Lleida
A Lleida tenim una estació nova d'autobusos. I aquest és un fet important tenint en compte l'estat lamentable de l'antiga estació ubicada des de 1972 en l'espai de l'antic mercat de Sant Lluís a Blondel. Lleida necessita fer aquest pas de modernitat i eficiència en el que és el transport col·lectiu rodat i el que és més significatiu, apropar els dos serveis tren i autobús en un moment de creixement demogràfic important. Fa goig veure-la, la veritat. Ubicada en l'entorn de l'antiga farinera de la Meta, al costat de l'estació de trens, conjuga elements vells amb modernor. Espaiosa i ben plantejada, esperem que ens serveixi durant molts anys per moure'ns amb comoditat i eficiència. Felicitats!
Canònica de Sant Ruf de Lleida
Visita llampec però sorprenentment agradable i colpidora a les restes de l'anomenada Canònica de Sant Ruf a tocar de Lleida. La carretera que porta a Llívia des del Secà de Sant Pere us deixarà a la vista a la dreta sortint de Lleida aquestes runes d'origen romànic que fins fa poc han servit de magatzem de maquinària agrícola. La deixadesa és total, i tot que l'Ajuntament de Lleida sobre els papers es proposa restaurar-la en la mesura del possible, no s'hi ha fet res de bo. Esperem que no acabi ensorrada i en l'oblit més trist i absolut. La visita ha estat agradable per la senzillesa de l'indret i la sorpresa que a tocar de Lleida tinguem relíquies com aquesta que cal recuperar. Ha estat colpidora també. Recordar el que ha estat i el que en queda, fa cruament certa la frase llatina "Sic tansit gloria mundi". Res queda, tot està condemnat a desaparèixer en l'oblit més absolut. Però de moment en fem memòria i si teniu ganes de rellegir què ha estat aquest indret amb el pas del temps, us deixo també un parell d'enllaços que en parla abastament.
Nevada per encetar l'any!
Vistes de l'agradable nevada que aquest matí de començaments de gener hem gaudit a Lleida igual que a molts altres llocs de Catalunya. I dic agradable perquè, tot i el fred que està fent, la neu ha durat poc i cap al migdia ja estava pràcticament fosa als principals carrers i places. Gens molesta doncs. I francament agradable al canvi cromàtic de l'entorn del barri, que amb quatre fotos hem fixat en el temps. Neva poc i cal recordar-ho. Bons moments de calma i expectant harmonia a tot l'indret.
El nou edifici de Consultes Externes de l'Arnau de Vilanova
Passejada per Gavàs
Sí, passejada per Gavàs, un petit poble al municipi de la Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Poble, poble... tot i tenir un bon grapat de cases ben rehabilitades, el cert és que durant l'any hi viuen molt poques persones. Potser això el fa preciós. El seu encant de carrers i racons, la cama que es desprén de les seves vistes, els seus safarejos, les bones opcions per fer excursions des d'aquest nucli ... tot convida a voler quedar-s'hi uns dies per refer-se anímicament i agafar forçes per encarar el nervi de la vida a ciutat o en poblecions molt més grans. Records tendres i agradables d'aquest poblet que sembla de joguina.
Seurí, un poble amb encant a la Vall d'Àssua.
Sortida al poble de Seurí. Saurí és el nom que des de fora se sol utilitzar, però que la gent del poble i contrades no fa anar. Seurí té l'encant del poble de muntanya, bons empedrats i bons carrers. Bones cases i racons i bones vistes fan d'aquest indret un lloc que es recorda i al qual un desitjaria tornar per perdre-s'hi amb calma i gaudint de la bellesa que s'hi respira. Seurí sembla cuidat expressament per ser visitat, pujant carrers amunt, s'arriba a la seva església, imponent que corona una excel·lent vista de l'entorn. L'aigua és present per molts indrets i la majoria de cases estan ben restaurades amb gust i harmonia amb l'indret.
L'ermita de Sant Roc a Llavorre
Passejada agradable, molt agradable del poble estant de Llavorre fins a l'ermita de Sant Roc que es troba relativament a prop, encara no una horeta a peu. Aquesta ermita es troba al terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. És rectangular, d’una sola nau, feta amb pedra i tancada amb un teulat de pissarra a dues aigües. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre. Està situada aïllada a 800 metres a l'oest-sud-oest del poble, a la carena que fa de contrafort nord-oest del Turó de l'Àliga. Des d'allí es poden gaudir d'unes vistes precioses de la vall i els pics que l'envolten.
------------------
És el que toca: melmelada de nactarines!
Passejada matinera pel mas de la Manola. Lloc entranyable a l'horta de les terres de Lleida on de tant en tant compartim amistat, natura i bons àpats. Al mas estem envoltats d'un bé de Déu d'arbres fruiters i altres espècies productives: raïms, figues, olives, codonys... Un petit paradís que avui aprofitem a primera hora per tal d'evitar les calorades d'estiu, per collir unes quantes nactarines aprofitant les que queden un cop ja han passat per fer la collita principal. Estan al punt! Madures i saboroses. Costa no provar-ne alguna mentre anem fent caixes per endur-nos-les a casa. Després en sortirà melmelada per tot l'any. Bona melmelada!
----------------
