Torre de Santa Elena o de la Azohía

Visita a la Torre de la Azohía situada a les platges que en porten el mateix nom al terme municipal de Cartagena. L'indret té de particular l'esplèndida vista que t'ofereix i la immensa tranquil·litat que s'hi respira. Quan un hi arriba, té ganes a més d'explorar el territori, de romandre-hi una bona estona senzillament contemplant el perfil suggerent de les costes de la zona de Mazarrón. I només se sent l'agradable remor del mar. Que no és poc! Aquesta torre hexagonal, té una suposada funció de vigilància d'aquesta banda del litoral. Forma part d'un conjunt de torres que es van repartint al llarg de la costa: Torres de Santa Isabel, Torre de los Caballos, Torre del Molinete i Torre Cope.

--------------------------

L'escola Balàfia de Lleida

Fa pocs dies he passat diferents vegades a peu pel costat de l'antiga escola del Barri de Balàfia de Lleida i no m'he pogut estar de fer-ne unes quantes fotografies amb un inevitable sentiment d'afecte entre nostàlgic i trist pel que ha estat i és actualment. Una escola de barri creada a finals dels anys 60 del segle passat, totalment integrada urbanísticament amb el tipus d'edificacions d'aquest barri i que actualment roman tancada, abandonada al pas del temps esperant el moment del seu enderrocament. Ja no se'n fan d'escoles amb aquest estil arquitectònic que s'apropa més al model d'una fàbrica que al d'un centre educatiu modern. Penso en la nova escola pública Minerva de Pinyana que ha engolit bona part dels seus alumnes i certament és un altre món. A millor, molt millor!

Malgrat tot no puc deixar de tenir un sentiment d'afecte i tendresa vers aquest vell edifici que molt em temo que desapareixerà qualsevol dia d'aquests. Més que afecte quan recordo que va ser aquí quan em vaig estrenar com a docent de català a hores perdudes. Dues hores a la setmana a finals dels 70 fent classe a un grup de nenes i nens del cicle mitjà quan encara estava a tercer de magisteri. Com a un voluntari més d'una iniciativa de difusió del català de la Josepa Reimundi, que aleshores portava l'ICE de Lleida. 

----------------------------------

Bielsa. Valle de Pineta

Estada d'un parell de dies a la zona de Bielsa. Concretament a la vall de Pineta. Espectacular paisatge. Natura en estat pur que mostra un impressionant circ fruit del gel de la glacera i les aigües del riu Cinca, que ens mostra una munió de cascades i multitud de faig que fan venir-te ganes de no marxar mai d'aquí. Tota la zona està molt ben senyalitzada i es poden fer força sortides que ens permeten apropar-nos sense massa dificultat ni esforç, a les parts altes d'aquesta paret impressionant d'on no para de brollar aigua i més aigua. Dol pensar que teníem aquest indret tan proper i que en desconeixíem la seva bellesa.

....................

Aplec de Sant Llubí de Millà

Dia 1 de setembre. Toca anar a L'aplec de Sant Llubí o Llobí, com es vulgui dir. En fan un altre d'aplec el primer diumenge de juny, però aquest és el principal i s'hi troba molta gent d'un munt de pobles i viles de l'entorn fins a la Sentiu de Sió i Alfarràs. Tot com cal, trobada matinera abans de la missa solemne i la cantada dels goigs, menjada de coca oferta generosament per la gent de Millà, unes partidetes al catxo per veure si en toca algun torró, i els que vulguin, es poden quedar a dinar a la sala que es troba damunt de l'ermita. El lloc és acollidor i està força ben conservat.

Passejada per Aransís

El poble d'Aransís és preciós. La seva església també. I no cal ni dir que un queda una mica sorprès quan veu com nuclis urbans tan poc habitats com aquest aconsegueixen tenir bons accessos i estar ben cuidats. L'església, tot i que petita està molt ben conservada. Els carrers nets i endreçats, molt ben cuidats i amb detalls com el parc per a la jovenalla que fan d'Aransís un exemple de dedicació i bona feina pel bé comú. Definitivament, el Pallars Jussà té indrets únics com aquest que cal conèixer i valorar. 

----------------------------