Paisatge de tòfones?

Visita a uns dels indrets menys coneguts i potser més propers que hem tingut per aquesta zona del prepirineu lleidatà. És estiu encara i hem de vigilar amb els canvis de temperatura. A l'ombra fa fresca. El sol però, pica fins ben tard. Paisatge de pins i alzines. Boscos immensos que vistos des de lluny semblen inacabables i dins dels quals un tindria por de perdre's. Bolets, molts bolets diuen que es fan per aquestes contrades. Però com tot, s'han de saber buscar. I entre boscos de pins i alzines una finca que sembla perduda i al seu voltant una plantació d'alzines tofoneres. Impressionant!.

--------------------------------

Vista panoràmica dels immensos boscos que dominen aquests indrets. Al fons apunta el Pirineu. Pocs nuclis urbans, poca gent...  

Aquesta és la borda on vam passar el dia. Quatre formidables cases envoltades de boscos de pins i amb les alzines joves als seus peus.

Ben afilerades. La plantació fa goig!

De fet, no totes són de la mateixa mida ni edat. El sotabosc però de la major part d'elles és semblant: com a cremat. Amb molt poca vegetació i la que hi ha té un color rogenc molt característic.

Les bordes són monumentals: la pedra domina tota l'obra. Les parets i els teulats fets amb llosa.

La llosa també és peculiar: de grans dimensions, peces molt primes i regulars i d'un color vermellós que tenyeix l'ambient del lloc. Aquesta llosa ho domina tot i substitueix la teula de manera eficient: teulat per a tota la vida!

L'indret té un racó especial. Una impressionant alzina aixopluga als seus peus una no menys espectacular llosa d'una sola peça on hi podríem menjar desenes de persones. Les proporcions són colosals!.

La màgia del lloc em fa pensar que ja està bé que estigui mig perdut i amagat. Aquesta és la seva gràcia.
Endevina endevinalla...