--------------------
L'edifici és grandiós. En forma de tumbada E encarada al sol. Desenes i desenes de finestres i portes. Pisos de pols i records. I els grandiosos i deixats patis que l'envolten...
Porta d'accés a l'antic seminari menor. Els petits féiem vida en aquesta part. Agrupats per edats i cursos dormíem en sales comunitàries grans a la primera i segona planta. A la part baixa hi havien les aules i el menjador. Les balconades del centre es coresponien amb les estances dels prefectes.
PArt del seminari major. Aquí els grans. Quan arribaves als 14-15 anys aquest era el pas marcat i esperat.
Les habitacions ja eren individuals i el tracte diferent. Major llibertat i autonomia. Més diversificació en itineraris. Les antigres formacions rebudes al seminari menor ara s'acabaven de definir segons les aptituds i l'interès. Piano, flauta, guitarra, anglès, música clàssica, cant coral...
Aquest era el camp de futbol gran. El de les competicions amb altres grups de La Seu. El dels grans partits. Decandent... com diríem en llatí: "Sic transit..."
Seminari major. Fonteta a la porta d'entrada. Amb peixos vermells. Miracolosament la construcció ha resistit els canvis i encara persisteix. Qualsevol dia li tocarà desaparèixer. Els peixos vermells ja no hi són.
La figura està una mica malmesa. Malgrat tot, encara es veu bé. Espai de Sant Tomàs.
El retrobament va ser emotiu i distès. Obert i generós en rialles i records. En Josep Font ens va rebre i ens va acollir. Ell va ser el nostre primer prefecte. El nostre primer tutor. Va costar refer cares després de tants anys.
Però poc a poc els noms van anar rescatant-se de l'oblit. Les cares, els gestos...
Les anècdotes i explicacions es van anar succenint. Els recods s'amuntegaven a glopades...
La foto de rigor davant de la nau central del seminari. Espai de l'església principal.
Restaurada i ben conservada. Feia goig. No la recordava tan esplendorosa.
De fet hi entràvem poc. Excepcionalment un parell de cops a l'any. Els grans actes religiosos...
Ara que m'hi fixo bé, la veig un xic recargada...
Potser sí...
L'espai em sembla francament renovat i ben restaurat.
Hi hi fem petar la xerrada. S'hi està francament bé.
Després fem un breu recorregut pels vells espais. Deixats, decadents i plens de pols i deixalles.
Les portalades d'accés als pisos superiors estan igual. quietes en el temps.
La porta d'accés al pati exterior. Pensada perquè el fred no entrès.
L'antiga cuina...
Les velles aules on féiem classe
Les habitacions individuals. Un llit, una taula, un armari...
Vells finestrals amb parets gruixudes. Sostres alts i freds...
Vistres enreixades a l'exterior... Ah! l'exterior...
Portes immenses que costava obrir i empènyer...
Aules renovades plenes de pols.
Antigues capelles amagades a l'interior. No tothom en tenia coneixement...
I l'antiga biblioteca....
Un espai recordat de manera especial.
Amb llibres sense valor aparent.
Però entranyable. Hi vam passar força hores.
Hi ha zones ja restaurades que fan goig.
Escales que ni es reconeixen.
Que combinen elements vells amb noves incorporacions.
Tot plegat, unconjunt força ben aconseguit.
I enmig de tot plegat, la inscripció que cada cop que pujàvem ens trovàvem. Record als mossens de la diòcesi que van morir a la guerra civil.
Una lista llarga que acaba amb una frase en llatí que tots recordàvem de memòria. El record per a uns que molts altres no van tenir...
