---------------
Els serrats d'alzines i roures freguen els sembrats llaurats. El gel ho enfarina tot. La llum és especial. Llum de dies d'hivern.
La pedra, sempre la pedra present als pobles, als conreus, als boscos i finques... Separa i marca límits entre propietats.
Parets centenàries. Ben pujades i fermes. El temps, però, no passa endebades. Com tot a la vida, si no es cudia es perd...
Gebre i sembratsque ja apunten i marquen un verd tímid i incipient. Dues setmanes i l'esclat serà espectacular.
Dur. Ametllers quiets i nus. Faran flor?. Les aparences enganyen?. vius o morts? La primavera ens ho cetificarà. Amb la flor el fruit...
Amb el verd, l'espiga i amb l'espiga el blat, la farina i el pa.
No totes les finques es treballen. Algunes reposen deixades de la mà de déu.
Altres estan a punt. El contrast és molt agradable. Sensacions de pau, d'equil·libri, ordre, serenor... La terra no dorm.
I la llum em segueix empaitant. Llum de dies d'hivern: tènue, suau, fina, que t'acarona i et fa sentir en pau.
