------------------------
Arribada a Coll d'Ares. Sembla que tindrem un bon dia. Primera feina: desplegar el parapent.
Cal començar a preparar-se. El monitor dóna els primers consells i mira que tot estigui com cal.
L'Alba queda ben subjecta al parapent. La cadira, el casc, l'aparell de ràdiofreqüència...
Tot sembla a punt. Comença a tibar esperant el moment de la sortida.
De fet, cal tenir paciència. Si el vent no bufa en el sentit desitjat, no es pot sortir. Cal aprendre a observar-ho, i saber quan es pot o no iniciar el vol.
No sembla nerviosa. Una cosa és el que sembla i una altra el que va per dins, em va dir després.
A vegades, cal canviar de lloc per buscar un indret amb millors condicions. S'ha d'aprendre a recollir com cal el parapent, mirar de no arrossegar-lo i endur-se'l el més hàbilment possible.
Per fi, li donen l'ordre de sortida. Una petita carrera fa que el parapent s'enlairi i comenci a mostrar tot el seu volum.
Aquest cop ha hagut de córrer una mica més del compte, però sense gaire resistència va perdent el contacte amb el terra.
i es va enlairant a poc a poc sobre la serra del Montsec.
La seva ombra es va dibuixant cada cop més distant per damunt de la carretera que puja a la zona on som.
I en un tres i no res, es confon amb el paisatge de la vall. Són moments d'emocions.
Des de dalt, es deuen veure paisatges únics i també es deu poder fer fotos com aquesta de l'Alba.
