Fa pocs dies he passat diferents vegades a peu pel costat de l'antiga escola del Barri de Balàfia de Lleida i no m'he pogut estar de fer-ne unes quantes fotografies amb un inevitable sentiment d'afecte entre nostàlgic i trist pel que ha estat i és actualment. Una escola de barri creada a finals dels anys 60 del segle passat, totalment integrada urbanísticament amb el tipus d'edificacions d'aquest barri i que actualment roman tancada, abandonada al pas del temps esperant el moment del seu enderrocament. Ja no se'n fan d'escoles amb aquest estil arquitectònic que s'apropa més al model d'una fàbrica que al d'un centre educatiu modern. Penso en la nova escola pública Minerva de Pinyana que ha engolit bona part dels seus alumnes i certament és un altre món. A millor, molt millor!
Malgrat tot no puc deixar de tenir un sentiment d'afecte i tendresa vers aquest vell edifici que molt em temo que desapareixerà qualsevol dia d'aquests. Més que afecte quan recordo que va ser aquí quan em vaig estrenar com a docent de català a hores perdudes. Dues hores a la setmana a finals dels 70 fent classe a un grup de nenes i nens del cicle mitjà quan encara estava a tercer de magisteri. Com a un voluntari més d'una iniciativa de difusió del català de la Josepa Reimundi, que aleshores portava l'ICE de Lleida.
----------------------------------
