Primers vols en solitari...

Volar en parapent. A l'Alba li agada. Els dos primers vols els va fer amb el seu monitor. A finals d'estiu va fer el curs per aprendre'n. El curs d'iniciació va ser relativament ràpid. Al cap d'un parell de dies, ja pujaven a dalt de tot del Coll d'Ares i apa, avall s'ha dit!. Ho vam veure, i la veritat és que impressiona. Aquestes fotos són dels primers vols que va fer sola.

------------------------



Arribada a Coll d'Ares. Sembla que tindrem un bon dia. Primera feina: desplegar el parapent.



Cal començar a preparar-se. El monitor dóna els primers consells i mira que tot estigui com cal.



L'Alba queda ben subjecta al parapent. La cadira, el casc, l'aparell de ràdiofreqüència...



Tot sembla a punt. Comença a tibar esperant el moment de la sortida.



De fet, cal tenir paciència. Si el vent no bufa en el sentit desitjat, no es pot sortir. Cal aprendre a observar-ho, i saber quan es pot o no iniciar el vol.



No sembla nerviosa. Una cosa és el que sembla i una altra el que va per dins, em va dir després.



A vegades, cal canviar de lloc per buscar un indret amb millors condicions. S'ha d'aprendre a recollir com cal el parapent, mirar de no arrossegar-lo i endur-se'l el més hàbilment possible.



Per fi, li donen l'ordre de sortida. Una petita carrera fa que el parapent s'enlairi i comenci a mostrar tot el seu volum.



Aquest cop ha hagut de córrer una mica més del compte, però sense gaire resistència va perdent el contacte amb el terra.



i es va enlairant a poc a poc sobre la serra del Montsec.



La seva ombra es va dibuixant cada cop més distant per damunt de la carretera que puja a la zona on som.



I en un tres i no res, es confon amb el paisatge de la vall. Són moments d'emocions.



Des de dalt, es deuen veure paisatges únics i també es deu poder fer fotos com aquesta de l'Alba.