Una passejada pel congost de Montrebei

Cap de setmana llarg. La primavera és potser, juntament amb la tardor, una de les dues estacions en què EL CONGOST és més agraït tant per la vegetació que s'hi pot contemplar, com pel bon temps que hi fa. Sortim de la banda de Pont de Montanyana. L'excursió és de les perfectes: ni massa llarga ni massa curta. Amb un parell d'horetes hem enllestit la passejada pel pas amb esmorzar inclòs. Hi ha gent, però, que vol caminar més i el creua del tot seguint fins a Mas Carlets, cap a la Pardina, l'ermita de la Pertussa, fins arribar a Corçà ja a la Vall d'Àger. Farà uns 30 anys que el conec aquest pas. Ha passat de ser un lloc totalment feréstec i poc visitat, a rebre autèntiques riuades de gent la major part de l'any. Esperem que no se'ns faci malbé...

----------------



El Montsec d'Ares i l'Estall és un territori dur i sec, tot i que l'aigua hi brolla amb generositat riu Noguera Ribagorçana avall. La vida vegetal ha après a adaptar-se bé al medi.



Comencem a caminar des de l'aparcament i la petita oficina d'informació que es troba pel costat de Pont de Montanyana. El congost es dibuixa al fons.



A poc a poc anem deixant enrere una immensa espalanda que ja fa anys no aneguen les aigües del pantà de Canelles que haurien d'arribar fins aquí. La sequera encara és present en aquesta part del territori.



Sense adonar-nos-en el cami ens va portant al congost entre una vegetacio abundosa, variada i florida.




El camí està ben indicat. No hi ha pèrdua.



De lluny es veu la ratlla que marca el límit màxim de l'embassament. Els arbres del fons són la mostra fefaent que fa anys que aquest pantà no s'omple.



Pel camí es troben curiosos contrastos de llum i color.



I a poc a poc comença l'espectacle...



Del que anem deixant enrere...



Del que anem trobant al davant...



Del silènci peculiar i espectacular que s'hi pot gaudir si no et trobes amb massa gent...



De les bones vistes i els racons de postal...



La foto que no falti...



El riu a sota deixa al descobert l'antic camí també tallat a la roca que va quedar inundat amb la creació de l'embassament de Canelles.



En molts indrets ja ni es pot endevinar per on passava el camí vell...
Malgrat tot l'espectacle ha valgut la pena.



I més si recordem el bon conill amb carreretes que ens vam cruspir aquell mateix dinar!!!.