Castell de Sant Llorenç

Aquesta impressionant fortificació ve del Comte de Pallars que es va atipar de construir castells per tota la zona de la cara nord del Montsec. Després de mil i una peripècies al llarg de la seva perllongada vida, el castell reposa mig derruït en un indret preciós del Montsec. Majestàtic, imponent i senyorial, deuria fer molta patxoca en els seus bons temps. Cal fer-hi una excursió a peu per adonar-se de la transcendència que deurien tenir fortificacions com aquestes per a la gent de l'època. Ara, per qui ho vulgui veure així, només és un munt de pedres i més pedres òrfenes de moltes altres que, expoliades, ja no ocupen el seu lloc inicial de fa segles. S'hi pot anar per diferents camins. Tots porten a Roma.

----------------



La meva ruta comença a Corçà. Un petit camí refet pel Centre Excursionista de Lleida hi porta en una horeta i mitja de caminada.



El camí dret deixa enrere el poble. Al fons, l'embassament de Canelles.



El camí és dret. Vigileu si l'heu de fer a l'estiu. Cal sortir a primera hora del dia.



I portar bones sabates per caminar segurs i el més còmodes possible costa amunt.



Després de pujar i pujar, arriba un bon replà des d'on es veu al fons, molt al fons la seva silueta.



Que a poc a poc es va definint dalt d'un turó. El congost al fons l'emmarca com a una important fortificació que va ajudar a defensar el territori i el pas.



Veient-lo dalt de la roca pensava en les grans dificultat que deurien tenir en aquelles èpoques en fer fortificacions com aquestes. I mira que buscaven llocs difícils!!!



A l'arribar als peus de la fortificació resulta difícil imaginar com deuria de ser de gran, quines parets la protegien realment, quantes torres tindira...



Alguna part encara s'aguanta, però molt castigada.



El dibuix resulta difícil d'interpretar. La vegetació s'ho menja tot.



Algunes parets encara gruixudes i fermes deixen testimoni de la grandesa de l'obra. És imponent!



Un treball titànic. Pedra sobre pedra i fang per adobar-ho.



Arcades a mig derruir que deixen pas a estances a cel obert



Amb algun detall a les parets la funcionalitat del qual que no acabem d'entendre.



Són... què són?



no totes les parets són lloses. Algun guarniment s'entreveu a l'edificació central.


Petites arcades al més pur estil romànic fan pensar que potser es tracta de l'església...



Les torres són imponents, gruixudes i fermes.



Les parets assentades a la més agoserada punta de la roca. Perfectes. Mil·limètricament pujades i escairades. Veient-les un pensa que el que falta no és que hagi caigut pel pas del temps. El que falta ho ha desfet l'home per aprofitar les pedres per a noves construccions.



Malgrat tot alguna cosa queda. Cal aprofitar l'armonia de l'indret deixant passar l'estona mandrosament tot contemplant el paisatge. Un plaer per als sentits. La sortida ha valgut la pena. Tornarem!